Jordi Salvat
MADRID

Fernando Arrabal publica la novel·la 'Levitación' (Seix Barral), que narra el pensament d'un home purità, incapacitat per moure's i obsessionat amb el comportament pervertit dels seus uidadors.

E l polèmic dramaturg, assagista, novel·lista i pintor Fernando Arrabal, que viu entre París i Nova York, va presentar ahir a Madrid el seu últim títol. Es tracta d'una obra dura, amb l'estil cru que caracteritza bona part de la seva creació, que dibuixa l'estranya evolució d'un home durant un període de convalescència en què ha perdut completament la mobilitat del cos. El protagonista i narrador en primera persona cau en mans de dues abnegades infermeres i de dos joves homosexuals que converteixen el seu cos en tota una màquina d'experimentació carnal. "No sóc un provocador. De fet, és un personatge i una situació que no crec que pugui arribar a existir. El que a mi em preocupa és que la proporció de la novel·la és real. És a dir, quatre persones que odien la frustració sexual davant d'una que creu en el fanatisme religiós.
El llibre està ambientat en un sol espai -"però en cap moment aquest text podia haver-se pensat per fer-lo en teatre"-, que és l'interior d'una mena d'hospital de Nova York. I encara que l'home accidentat sigui un espanyol, "catòlic i reaccionari en el sentit estricte de la paraula", totes les seves reflexions permeten a Arrabal fer una anàlisi de certes pràctiques de la tirania cultural que arriba des de l'altra banda de l'Atlàntic. Hi ha referències al món de la publicitat, al culte a la imatge i per sobre de tot a un desinhibit -però malaltís- ús del cos i l'erotisme. "La sexualitat és el valor predominant als Estats Units, a Espanya i a la resta d'Europa. És el motor de la televisió, de la majoria dels llibres, de la majoria de les pel·lícules. Així que ningú pot dir que Levitación sigui escandalosa. Qualsevol de les frases que hi ha aquí la podem sentir al carrer".
Pel que fa als possibles tabús sexuals que ara trenca l'autor de llibres com Arrabal celebrando la ceremonia de la confusión, El mono o Ceremonia por un teniente abandonado, l'escriptor diu que avui dia no hi ha gairebé res que no s'hagi dit en aquesta matèria. Segons explica, les fel·lacions estan a l'ordre del dia, "sobretot arran del cas de Clinton i la seva becària", i fins i tot el sexe amb tetraplègics també és una cosa que ja s'ha tractat a la literatura. Pel singular creador, nascut a Melilla el 1932, les lectures del seu últim text poden ser moltes, però un dels aspectes més importants és que es pot prendre com un vaticini del tipus de societat que s'està creant i que serà predominant en un futur immediat. És una mena de reflexió sobre el present posant els ulls en el demà, tal com va fer amb les seves exitoses cartes polítiques, dirigides al llarg dels anys a Franco, Fidel Castro, el rei Joan Carles i José María Aznar, alguns dels seus volums més cèlebres i discutits. "Pensava que el món seria millor sense titans com Castro o Franco. Les meves cartes van ser mal vistes quan van sortir. Recordo que molta gent, quan es va publicar la Carta al general Franco el 1972, em va dir que allò era massa violent. Però passats els anys van dir-me que havia estat massa dèbil. I igual em va passar amb els que es van enfadar per la Carta a Fidel Castro el 1984. Ara tornen de Cuba i em diuen que les dones s'han fet prostitutes i que els homosexuals estan gairebé en camps de concentració. El que vull dir és que Levitación també pot tenir quelcom de premonitori".